La Lerli, la Rufa, la Rufina, la Pilar, la Kiriki, la superviviente, la Kira, ha arribat al cel amb 14 anyets i mig quan les potetes li han dit prou. Farà companyia a en Fus, a en Max i a en Buba.
Ha estat una bona gossa, una mica grunyona que feia el que li venia bé, una gossa feliç.
Et trobarem a faltar, Kira!
Moltes gràcies, lluís. No puc parar de mirar-la i llegir el text… La trobem a faltar molt, pobreta. Crec que ella sabia el que tots nosaltres l’estimàvem.
I tan que ho sabia! Era feliç.
Em sap molt de greu!! Però segur que la Kira va ser molt feliç tal i com es veu en les fotos.
Acabo de trobar el teu bloc que em sembla una passada. M’encanta aquesta raça i n’estic buscant un gos per adoptar, però és molt complicat.
Salut!!
Ivette
Gràcies pel teu comentari, Ivette.
Desitjo que tinguis molta sort i que trobis un samoyedo ben aviat.